No oblideu que TV3 sea pública | cine y television

Amb la rutina imposada (tot i que jo ja soc de natural rutinari), miro els informatius de TV3. Not és i, sadly, em sembla que nos serà l’última vegada que critiqui els telenotícies (i alguns otros programas) de la cadena pública de Catalunya. Expresso les meves critiques des de la solvencia que m’atorga mirar aquest canal cada dia. És a dir, que no parlo d’oida, sinó de veure’l. Faig aquest aclarement perquè sé de gent qu’no el mira habitualment, fins i Soon que no l’hamirat mai ni el mira, i malgrat all es permis-lo criticar-lo, això sí, d’oïda. Quanta gent no veu TV3 perquè la considera provinciana, i això perquè se circumscriu només a Catalunya? ¿De dónde sacaste un espai cada dia de 30 minutos dedicado a las comarcas?

Alguna vegada m’han preguntat: com és que si soc tan critique amb TV3 encara la continua mirant? Buena pregunta. La continua mirant perquè, comparada amb otros televisores, sobretot les privades, TV3 és infinitamente superior en calidad. El segueixo en cuanto la furgoneta inaugurar. Me l’he fet meva, i com que me l’he fet meva demandeixo que els missatges que difonen també tinguin a veure amb la meva idea de Catalunya i d’Espanya, que és més o menys la mateixa que té més de la meitat de la societat catalana, encara que aquesta majoria no estigui representó entre els qui ensgovernmenten. Soc seguidor de mues dels seus correspondiente. Parecen ser los mejores periodistas de Xesco Reverter en Washington, o Francesc Canals en Pequín, o la temprana corresponsal terrestre Isabel Galí, entre muchos otros en Gran Vàlua. En aquest apartat caldria fer algunes excepciones ideologicas. Not desmereixeré les seves professional habilitats però sí que resaltaré per la seva way de donar les notícies, el curós i sutil afany a fer que n’est notingaire els seus policyl position, per no dirdirectamente separatistas. Por ejemplo, fa uns dos anys, cobria les notícies del Parlament, entre otros, la periodista Anna Figueras. Resulta que no fa gaire la vaig veure acompañado del presidente de la Generalitat, Quim Torra, com si fos la seva assistenta de comunicació o alguna cosa semblant. Teniendo en cuenta el segell que imprimia a les seves cròniques parlamentàries, no em va estranyar la seva real situació laboral. Us puc assegurar que la llista seria llarga.

Avui dimarts 14, es la hermana fallecida. Han pasado exactamente cuatro horas desde que acabat de mirar las telenotícies de dos quarters de tres. És Ariadna Oltra quien da las notícies. Conectado amb un corresponsal al carrer, situat al avant del Palau de la Generalitat. Del primer que informa aquest senyor és que la gent a Catalunya «no ha fet cas» de la desescalada del confinament decretada pel Govern de Pedro Sánchez, com si l’Executiu central obligués la gent (els catalans, només li ha faltat dir) a anar a treballar. Acabada aquesta indissimulada tergiversació, la conductora del programa conectó amb el corresponsal en Madrid. Encara no sé per què, però commenta amb ell un informació procedent de l’IMF sur la caiguda inminente en picat dels PIB de diversos países europeos com a conseqüència de la pandèmia. Yo acota, amb més ganes que el que pregunta sigui inevitablemente cert, «Espanya no en surt gaire ben parada, oi?» De hecho, España ya no parece haber visto el PIB por sí solo provocado un 9% respecto al que se calculaba anteriormente. Només va faltar que saltessin d’alegria. Després sigue un comentario informatiu tiene un artículo que escribió Oriol Junqueras, afirmando que l’únic que demuestra aquesta pandèmia és que Catalunya ha de regir el seu propi destí i que Espanya perjuca.

Aquestes manipulacions son constantes a TV3. Es una auténtica desgràcia que, se siente una televisiva técnicamente impecable, amb uns profesional de molta vàlua, al final i all that no poden disimular la seva animeta independentista, com és el cas ben lustratiu de Toni Cruanyes, Xavier Graset o Carles Costa , haguem de retreure’ls aquestes flagrants faltes de respect a la seva audiència. No se insiste en los párrafos que utilitzen, algunes forzados grolleres, com por ejemplo quan el Govern espanyol fa una roda de premsa i es diu que “presumeixen” quan estan donant una buena notícia. O quan comunica alguna cosa Pedro Sánchez, i.e. diu que «treu pit». Com si Quim Torra no ho fes quan dona instruccions al Govern central de com s’ha to fight the coronavirus. O com si el seu conseller d’Interior no es poses de peu a la galleda quan escenifica un suposat greuge històric.

Crec que els que vivim a Catalunya i no mostrem cap prejuicio pels seus mitjans de comunicació audiovisuals no ens mereixem que ens prenguin per ximples. Seria millor que abans de pretender ser com Dinamarca (que, par cert, és una monarquia parlamentària), pretenguem ser mes bons gobernadores (igovernmentats, també) simplemente envió qui som.

J. Ernesto Ayala-Dip son críticos literarios.